Guia dels tipus de ginebra: Gin, London Dry, Old Tom i altres estils

Gin, ginebra, Distilled Gin, London Dry, Old Tom… Quan mirem una ampolla de ginebra podem trobar molts termes diferents i no sempre queda clar què significa cadascun. Alguns fan referència al mètode d’elaboració, d’altres al nivell de dolçor i d’altres descriuen estils històrics o comercials. Però tots comparteixen un element essencial: el ginebró.

En aquesta guia expliquem les principals diferències per entendre millor les etiquetes i triar la ginebra que encaixa millor en cada ocasió.

Què és el gin o la ginebra?

En català parlem habitualment de ginebra, mentre que a les etiquetes és molt freqüent trobar la paraula anglesa gin.

A la Unió Europea, el gin és una beguda espirituosa elaborada a partir d’alcohol etílic d’origen agrícola i aromatitzada amb baies de ginebró. El sabor del ginebró ha de ser predominant i la graduació alcohòlica mínima és de 37,5 % vol.

A partir d’aquesta base es poden utilitzar nombrosos botànics: coriandre, arrel d’angèlica, pell de llimona o taronja, cardamom, regalèssia, pebre, flors, herbes o espècies. La combinació d’aquests ingredients és el que permet trobar ginebres molt diferents entre si: des de perfils clàssics, secs i dominats pel ginebró fins a ginebres especialment cítriques, florals, herbàcies o especiades.

Què significa Dry Gin?

La paraula dry significa literalment «sec», però en una ginebra també té un significat tècnic.

Segons la normativa europea, un gin pot utilitzar la denominació dry quan no conté més de 0,1 grams de substàncies edulcorants per litre de producte final, expressats com a sucre invertit.

Per tant, Dry Gin no identifica per si sol un mètode de destil·lació concret: ens indica, sobretot, que ens trobem davant d’una ginebra pràcticament sense sucre afegit.

Gin, Distilled Gin i London Gin: quina diferència hi ha?

Gin

És la categoria més àmplia. L’alcohol d’origen agrícola s’aromatitza amb ginebró i pot incorporar altres aromes. No és obligatori que tots aquests aromes s’obtinguin mitjançant una nova destil·lació, però el ginebró ha de continuar sent el sabor predominant.

Distilled Gin

En un Distilled Gin, una part essencial de l’elaboració consisteix a redestil·lar alcohol d’origen agrícola en presència de baies de ginebró i altres botànics naturals.

Després de la destil·lació s’hi poden incorporar determinats aromes o preparacions aromàtiques dins dels límits permesos per a aquesta categoria. Un producte obtingut únicament afegint essències o aromes a l’alcohol no es pot denominar Distilled Gin.

London Gin o London Dry Gin

El London Gin és una categoria de Distilled Gin molt més restrictiva. Malgrat el seu nom, això no significa que s’hagi d’elaborar a Londres.

En aquest tipus de gin, els aromes provenen de la destil·lació de l’alcohol juntament amb els materials vegetals naturals utilitzats. Després de la destil·lació no s’hi poden afegir altres ingredients aromàtics i tampoc no pot contenir colorants. A més, el contingut de substàncies edulcorants està limitat a un màxim de 0,1 g per litre.

La denominació London Gin es pot completar amb la paraula Dry, d’aquí que sigui tan habitual trobar a les etiquetes l’expressió London Dry Gin.

És un dels estils clàssics de referència per a còctels com el Dry Martini, el Negroni o el Gin Tonic.

Altres estils de ginebra que pots trobar

Old Tom Gin

L’Old Tom és un estil històric de ginebra tradicionalment una mica més dolç i rodó que un London Dry. Va tenir una gran popularitat durant els segles XVIII i XIX i avui ha recuperat presència gràcies a l’auge de la cocteleria clàssica.

El seu perfil se sol situar entre la sequedat d’un London Dry i estils més dolços, tot i que Old Tom no constitueix actualment una categoria legal europea amb una recepta única. És especialment conegut per la seva utilització en còctels clàssics com el Tom Collins.

Sloe Gin

Tot i que el nom pot portar a confusió, el Sloe Gin no és pròpiament un gin, sinó un licor. S’elabora mitjançant la maceració d’aranyons en gin i també pot incorporar suc d’aranyó.

El resultat és una beguda més dolça, afruitada i de menor graduació que una ginebra convencional. A la Unió Europea ha de tenir com a mínim 25 % vol. d’alcohol.

Navy Strength Gin

L’expressió Navy Strength s’utilitza tradicionalment per a ginebres de graduació especialment elevada, habitualment al voltant del 57 % vol.

No constitueix una categoria legal específica dins de la normativa europea, sinó una denominació d’estil. La seva elevada graduació aporta molta intensitat aromàtica i fa que funcioni especialment bé en determinats còctels on es busca que el caràcter de la ginebra continuï present fins i tot després d’afegir-hi gel i altres ingredients.

Genever o Jenever

El Genever o Jenever està relacionat històricament amb el naixement de la ginebra, però no s’ha de considerar simplement un altre tipus de gin modern.

Originari principalment dels Països Baixos i Bèlgica, tradicionalment pot incorporar un destil·lat de cereals conegut com a malt wine o vi de malta. Per això pot presentar un caràcter més maltós, cereal i complex que una ginebra clàssica, apropant-se en alguns casos aromàticament al món dels aiguardents de cereal.

És un dels grans antecedents històrics del gin que coneixem actualment.

I les ginebres cítriques, florals o afruitades?

Aquí entrem més en el terreny del perfil aromàtic que en el de les categories legals. Una ginebra es pot elaborar amb cítrics, flors, herbes o espècies i continuar sent un gin sempre que compleixi els requisits de la categoria i el ginebró continuï sent predominant.

Per això podem parlar comercialment de ginebres cítriques, florals, herbàcies o especiades. Aquestes indicacions ens ajuden principalment a anticipar quin serà el seu perfil aromàtic.

Exemples de la nostra selecció

Per veure-ho d’una manera més pràctica, aquestes són algunes de les ginebres de la nostra selecció agrupades per estil i perfil:

·     London Dry Gin: Beefeater, Tanqueray, Bombay Sapphire, Bombay Original, Bulldog, Sipsmith, Master's, Cubical, Oxley, Whitley Neill, Bloom, Mombasa Club, The Botanical's i Larios Dry.

·       Dry Gin i Distilled Gin: Monkey 47, Blue Gin, Aviation, Citadelle, Martin Miller's i Seagram's Extra Dry.

·       Ginebres contemporànies i aromàtiques: Gin Mare, Nordés, Hendrick's, Roku, G'Vine Floraison, Caorunn, Larios 12, Giro, IBZ Gin i Brockmans.

·     Ginebres aromatitzades: Puerto de Indias Strawberry, Puerto de Indias Sweet Melon, Malfy Gin con Limone i 1890 Exótica.

·       Old Tom Gin: Hayman's Old Tom, una bona referència per entendre aquest estil històric.

·    Sloe Gin i licors de gin: Hayman's Sloe Gin, Gordon's Sloe Gin i Hayman's 1820. Són begudes més dolces i convé diferenciar-les clarament d’una ginebra seca.

·       Sense alcohol: Tanqueray 0.0 i Seagram's 0.0, alternatives botàniques per a qui busca una opció sense alcohol.

Menció especial per a Xoriguer: és Gin de Mahó, emparat per la seva Indicació Geogràfica i amb una identitat pròpia dins del món de la ginebra.

Com triar la ginebra segons el còctel

Per a un Gin Tonic

Un London Dry és una referència clàssica si busquem un Gin Tonic sec, definit i amb protagonisme del ginebró. També podem triar ginebres cítriques, mediterrànies, florals o especiades segons la tònica i el perfil que vulguem aconseguir.

La clau és no sobrecarregar la copa: una bona ginebra i una bona tònica necessiten poca cosa més.

Per a un Dry Martini

Funcionen especialment bé les ginebres seques i estructurades, en particular els estils London Dry, perquè mantenen el caràcter del ginebró i dels botànics davant del vermut.

Per a un Negroni

Convé utilitzar una ginebra amb prou estructura i intensitat aromàtica per equilibrar el vermut vermell i el bitter. Els London Dry de perfil clàssic solen funcionar especialment bé.

Per a un Tom Collins

Tradicionalment es pot elaborar amb Old Tom Gin, la lleugera dolçor del qual combina molt bé amb la llimona i la soda. També es pot preparar amb un London Dry per obtenir un resultat més sec.

En resum: Gin, Dry Gin, Distilled Gin i London Dry

Una manera senzilla de recordar-ho és la següent:

·       Gin → la categoria general: alcohol d’origen agrícola aromatitzat amb ginebró, que ha de ser predominant.

·       Dry Gin → un gin pràcticament sense sucre afegit.

·       Distilled Gin → gin en l’elaboració del qual intervé una redestil·lació amb ginebró i altres botànics.

·       London Dry Gin → un tipus de Distilled Gin amb normes especialment estrictes: els aromes provenen de la destil·lació, no porta colorants i pràcticament no admet sucre.

A més, trobem estils històrics com Old Tom, denominacions com Navy Strength, perfils aromàtics moderns i begudes relacionades com Genever o Sloe Gin.

Conèixer aquestes diferències no serveix només per entendre millor una etiqueta. També ajuda a triar quina ginebra volem segons els nostres gustos i segons com la vulguem prendre.