Cistella de la compra
No hi ha més articles a la vostra cistella
- Nostre blog
- 0 likes
- 33 views
- 0 comments
El color del vi (negre, blanc, rosat o taronja) pot donar-nos pistes, però no en defineix la qualitat.
El color del vi ja no és el que era
Hi va haver un temps en què mirar un vi era gairebé suficient per jutjar-lo. Si era negre, el volíem fosc, gairebé impenetrable. Si era blanc, transparent, brillant, perfecte.
Nosaltres mateixos ho hem pensat més d’una vegada davant d’una copa. Però com més tastem, més entenem una cosa: el color del vi no és la veritat, és només una pista.
La primera impressió enganya (i molt)
El color continua sent el primer que veiem. És inevitable.
Ens parla de la seva joventut o evolució, de la varietat de raïm i de la manera com s’ha elaborat.
Però també pot mentir. Hem tastat vins lleugers, gairebé transparents, amb una profunditat brutal.
I d’altres, foscos i densos, que després no deien gran cosa.
Aquí hi ha el canvi clau en el món del vi avui: ja no valorem un vi per com es veu, sinó per com se sent.
El gir: de vins foscos a vins vius
Durant anys, com més color tenia un vi negre, millor semblava. Avui està passant just el contrari.
Cada vegada veiem més vins de capa baixa, amb colors robí translúcids i més frescos i fàcils de beure.
No és casualitat. Els elaboradors busquen menys extracció i més equilibri. Menys múscul i més energia. I això també es veu… en el color.
Blancs (i taronges): on tot ha canviat
Si hi ha un lloc on el color ha deixat de ser una regla, és en els vins blancs.
Fa no tant, un blanc havia de ser net i brillant. Avui podem trobar tons daurats intensos, vins tèrbols o blancs amb aspecte “velat” i no passa res.
De fet, moltes vegades és tot el contrari: són vins amb més caràcter, més textura, més intenció.
Fins i tot els vins taronja, amb aquests tons ambre, ja no són una raresa. Són una altra manera d’entendre el vi.
Rosats i escumosos: l’estètica encara mana
Aquí encara vivim força de la imatge. Els rosats pàl·lids dominen el mercat. Aquest color “bonic” ven. Però no sempre significa lleugeresa. A vegades, la boca té més volum del que el color promet.
En els escumosos, el color evoluciona més a poc a poc, tot i que els tons daurats solen aparèixer amb el temps i la criança.
El que hem après (i potser et serveix)
Després de moltes copes, una cosa ens queda clara: el color importa… però no decideix.
És com la portada d’un llibre. Pot atraure, pot orientar, però no t’explica la història.
Aquesta història és al nas, al gust i en el que ens fa sentir aquest vi.
Si vols entendre millor el vi, comença per canviar això: deixa de jutjar-lo només pel seu color.
Perquè avui, més que mai, els millors vins no sempre són els més foscos, ni els més brillants, ni els més “bonics”. Són els que tenen alguna cosa a explicar quan els tastem.
Comments (0)